Fa pinta que et moriràs envoltat de gent que estimes. No fa pinta que
l'enterrament s'anul·li perquè estan cansats els teus familiars o perquè hi ha una pandèmia mundial que t'ha arrossegat a la calma més profunda. No semblava que et mories l’últim dia i quan et vaig veure marxant no en tenia cap dubte. M'he despertat al mig de la nit pensant que potser havies obert tu la finestra
. M'he enrecordat que la mort no és romàntica i he desxifrat que era el vent que picava amb força a les façanes i que s'ha escolat per entre la finestra i la paret. Que ahir de tant plorar no vaig saber tancar-la bé. Això sí, no havia passat mai abans que s'obrís la finestra 4 cops enmig de la nit. Però la mort no és romàntica i quan han vingut els ocells a fer balls davant l'hospital no era per mi ni per tu que et visitaven, era perquè és hivern i els ocells donen voltes arreu per no tenir fred. No és romàntic morir-se en un hospital i tampoc no ho és esperar mentre el sol es pon a que la teva mare baixi de la vuitena planta que ens han dit que és on hi van els terminals. No és bonic ni és res que les portes de la incineradora estiguin pintades de lila fort per donar alegria o canviar el look del crematori. Fa fàstic i fa ràbia que posin una cançó quan entren el teu pare al forn i fa vomitar també. Quan el senyor de l'habitació que dorm al teu costat es queixa, no m'agrada i li vull pegar i no és romàntic. No has dit res quan has marxat ni unes últimes paraules en plan una cita de Baudelaire. Te n'has anat i has dit "vull marxar" i has dit "què hi faig aquí?” i has dit “quin sentit té tot això?”. I no m'agrada quan m'han donat una caixa de cartró negre d'una forma que no havia vist mai, quadrada. I que ens diguin "quina caixa voleu per le
s cendres?" i que totes siguin pensades per ser guardades. Sembla molt bonic guardar-te en una caixa de fusta dins d'una caixa de cartró negre que no havia vist mai i que no ets tu. I què en fas d'una caixa amb les cendres d'un pare? les poses al teu costat al cotxe o les deixes al maletero? Doncs no saps què fer-ne i fa ràbia perquè no vols pensar què fer-ne i al final doncs et fas una foto a una zona industrial al costat del crematori, amb el teu pare, que no és el teu pare però que sí que ho és una mica i és ridicul i és un fàstic i no és romàntic morir-se.
Comentários