Opino que, ahir, una dona de quaranta-set anys va llençar-se d’un balcó. Opino que donar ca- ritat als sensesostre em fa sentir bé. Opino que els núvols són uns maleducats perquè no em responen les salutacions eufòriques que els hi dedico quan els veig passar. Opino que els aplau- diments sonen com la pluja. Opino que la pell és una frontera. Opino que els metros són coets en horitzontal i les estacions, planetes. Opino que la mort és un mal hàbit. Opino que la gramàtica és massa arbitrària. Opino que un cotxe estavellant-se contra un arbre és com una caiguda però en horitzontal. Opino que quan em mori vull que tireu el meu cadàver al contenidor orgànic. Opino que la paraula «catàstrofe» és preciosa. Opino que la sospita és una forma d’aproximació a la veritat. Opino que ja som cíborgs perquè només cal veure la gent que du ulleres. Opino que ser una persona civilitzada implica tenir problemes aparentment complexos i absolutament irrellevants. Opino que la gran motivació de viatjar és anar-se’n a confirmar estereotips. Opino que sense l’exageració és impossible descriure’ns el món. Opino que si tenim un rei és perquè tenim molta por a estar sols. Opino que la dona estava embarassada i que si ella ho hagués sabut abans de llençar-se en un atac d’ira, ho hauria fet igualment. Opino que l’anus és el final de la boca i que la gola és un abisme i que els genolls són monyons de cames que anàvem a tenir però al final no. Opino que l’amor és una estafa convergent. M’opino a favor de la llei del mínim esforç. Opino que m’agrada massa la paraula «precari» i que potser la sobreutilitzo. Opino que la melancolia és de color blau. Opino que l’excés ens durà a la saviesa. Opino que la decadència mola. I opino que el fracàs també. Opino que els humans escrivim pel mateix motiu pel qual els gossos borden. Opino que cal reivindicar la nostra condició de paràsits. Opino que hi ha més veritat en un cos que en una paraula. Opino que hauríem de deixar de construir temples d’on ens hi desterren. Opino que si em cauen les dents de tant fumar, la meva boca serà com un anus que fuma. Opino que tothom en aquest metro deu estar pensant en suïcidar-se. Opino que mola que la lletra S tingui forma de serp. Opino que els cordons de les sabates són un instrument d’au- toextermini una mica precari. Opino que la democràcia és per als individus i jo no vull ser pas un individu. Opino que llegir això mentre cagues és una falta de respecte cap a mi, cap al diari i cap a la pàtria. Opino que mai em tiraré daltabaix d’un gratacel perquè em fan por les alçades construïdes pels homes. Opino que els professos volen que els seus alumnes siguin imbècils perquè si no hi haguessin imbècils no hi hauria professors. Opino que els polis no volen que deixi d’haver-hi dolents perquè sense dolents no hi hauria poli. Opino que els diaris no volen que deixi d’haver-hi desinformació perquè sense desinformació no hi hauria diaris. Opino que l’extermini ètnic podria resoldre els problemes que es deriven de la meva sexualitat insegura. Opino que per molt que cregueu tots plegats que feu servir les sabates en realitat són les sabates les que us fan servir a vosaltres, cretins. Opino que la relació arquitectònica entre els camps de concentració i aquest diari no és pas casual. Opino que visquin les nits i morin els dies. Opino que la violència amb la que van separar els nostres cossos durant el confinament és la mateixa violència amb la que ens estimbem avui, i d’aquest xoc només en pot resultar el totalitarisme. Opino que la majoria de vosaltres alçareu el braç quan tornin els bigotis dels dictadors. Opino que quan arribi el feixisme us enganxarà amb la llengua tacada de betum. Opino que, si no deixeu de ficar-vos el cap dins del vostre propi anus, prendreu mal. Opino que t’afusellaran amb una esvàstica gravada al front amb un ganivet de tallar pernil salat. Opino que el dia en què us canseu de ser individus per tal de ser una massa ens matarem entre germans. Opino que mai serem tan joves! Opino que surto al carrer malalt i només veig rostres malalts i opino que els rostres malalts fumen cigarros malalts que treuen fum malalt que puja pels balcons malalts i en- tren en cases malaltes, dins les cambres malaltes on nens malalts juguen sols a jocs malalts i els nens malalts se senten sols i malalts i ploren llàgrimes (malaltes) i tota aquesta malaltia ja hi era quan vam venir i hi serà quan ens n’anem. Opino que això no és una amenaça. Opino que és una advertència. Opino que jutjar-te a tu és el meu deure com a escriptor d’articles d’opinió. Opino que cal deixar de contemplar per començar a jutjar. Opino que callis. Opino que la velocitat a la qual vius no està gaire lluny de ser aquella a la qual la gent es mata d’un esternut a l’autopista. Opino que m’agradaria estar més segur que jo no acabaré també alçant el braç. Opino que no sé com pots viure tan tranquil·lament sabent que ara mateix hi ha un vell sol morint de set enmig d’algun desert. Opino que si mires enrere pel retrovisor només veuràs un quadrat del passat, un quadrat amb forma de diari. Opino que el meu consell és girar el coll per tal de veure’l tot. Opino que l’emperador està despullat.
Este articulo es parte de The Posttraumatic VOL.3 "I Was Joking".