polla vs coño
suposo que a mesura que et vas fent gran et vas adonant de toooot l’espai i el temps que ocupa el falocentrisme al llarg de la teva vida i és realment fort com es fa lloc a pràcticament tots els àmbits. l’altre dia parlava amb unx amigx que em deia que a l’agenda del cole hi havia més polles que deures apuntats i quanta raó que té.
a manresa tenim un col·lectiu artístic-creatiu autogestionat en una sala que un dia era buida dins l’ateneu popular i ara està plena. dins l’edifici compartim espai amb la resta de col·lectius enfocats a la lluita popular. en una de les nostres trobades, ens trobem amb un guirigall de destrossa i pintura;el pot de dissolvent buidat, rotlles de paper de vàter pintats amb esprais de colors, etc. (poc després sabem que havien sigut un grup d’infants que s’avorrien.) qui protagonitzava l’escenari però era clarament una tita molt grossa i de color verd pintada amb aerosòl a la paret més gran i més blanca de la sala.
l’instint d’aquells infants va ser dibuixar una tita a la paret (marcar territori?), literalment tenien una paret en blanc (possibilitats infinites blablabla) i van triar-la a ella!!! la tita!!! en realitat el que em fa més ràbia és que entre tot el jaleo que ens van muntar també va ser en el que més ens vam fixar nosaltres. i el que vam tardar més a netejar, no sé si per la dificultat de la tasca o per la melancolia d’haver de deixar d’assenyalar-la i queixar-nos de com de grossa i lletja i invasora és i tal tal tal.
tot aquest storytime em ve de pensar en una videoperformance de cheryl donegan, que sobre un fons rosa empassa i escup la llet que surt del forat d’un pot de plàstic de color verd fluorescent al ritme d’una cançó genèrica dels 90s, cada vegada amb més intensitat. el títol és head, ‘cap’ en anglès però també el sexe oral, blowjob. (blow, ‘bufar’, i job, ‘feina’, que em recorda a respirar, i també a bufar i fer ampolles.) encara que no és porno oldschool, donegan explota una autoeròtica que rebenta aquest falocentrisme que fa que des de tan aviat no només sapiguem dibuixar una tita sinó que gairebé ens hem d’aguantar de fer-ho i a més ens les trobem a tot arreu, sempre. la pornografia, el voyeurisme de la cultura mainstream, plaer sexual i fantasia. al final donegan escup amb ganes la llet i esquitxa la paret rosa, que queda tota plena de taques. com si fos un quadre… iykyk. (després d’això el neurotisme s’accentua i tinc una carpeta al mòbil de coses que dins el meu cap entren dins la categoria polla vs coño.)
per últim, en la meva fantasia, la moraleja és també que la sala (el taller) és sempre sempre sempre terra fèrtil i tot el que hi passa és digne. lloar l’acte instintiu i reformular, fer i després pensar-hi, mirar com la resta fan i procurar allò naïf-infantil-cursi-cutre en una cosa digna. les següents vegades que les criatures van intervenir en la sala (perquè aquesta no va ser l’última) casi em decepcionava veure que l’únic que feien era tirar els fruitsecs al terra o estripar algun paper.
Este articulo es parte de The Posttraumatic VOL.6 "It's hard to focus today".