top of page

Als lectors







Em repugna la vostra baixesa fotografiada amb el mòbil, la vostra misèria a les terrasses dels bars, la vostra arrogant altivesa sota els plataners de primavera, la submissió lobotòmica amb que accepteu anomenar a l’hivern, hivern, i a la tardor, tardor. La vostra aparent rebel·lió envers les pantalles petites i grans mentre mameu de la teta d’un món laboral absolutament llefiscós i minamentós. La frivolitat amb que estructureu la mediocritat turbofarmacoetíl·lica que us porta de pet als vostres llits i als vostres taüts. No sou res més que cretins, pobres ignorants que no sabeu més que desitjar la pornografia que us esnifeu als vespres sota les manta de llana fabricades amb femta d’infant, pseudointelectuals blabladors, milhomes emmirallats, pallasos de prozac, criptofeixistes del progrés, furibunds desmesurats, hedonistes pedofílics, don quionquisde la marxa, progenitors de criatures protodepressives, cínics cocaïnòmans, consumidors de cultura corcada, lliurepensadors de l’autofel·lació, entenimentats de melics abismals, terroristes de pa sucat amb gasolina, nacionalsocialdemòcrates, suïcides en massa, circuits tancats de vísceres entortolligades, aduladors de cendres imperials, glorificadors de la disbauxa psicopàtica, pentinadors de gats anorèxics, responsables ciutadans de vilagrotesc, ateus de mil déus televisats, procuradors de la decadència, punitivistes de la dissidència moral, fòbics aspiradiarrees, prestidigitadors de privilegis innocus, saberuts paradigmes de la banalitat del mal, gossos dempeus, matèria prima d’antropòlegs sociòpates, canalla plena d’odi doctorant en filantropia, pseudoburgessos progressivo-esclavistes, vegetals alarmats, antropòfags xenòfobs, addictes encadenats als vostres propis genitals, visitants passatgers de museus amb tuberculosi, abanderats de la ignorància, neoliberals de l’amor, inconscients farmacològics, bandarres d’euromerda, mamífers alienats, urbanistes de l’èxode, propietaris de carnets de conduir la vida cap a la misèria, clients de multinacionals en metàstasi, descendents endogàmicament esguerrats per genealogies de genolls pelats, funcionaris de l’art, figurants amb drets, predicadors de la cultura de la sífilis, ignorants de l’existència del desig, turburòcrates, pedotoxicòmans, bestiari anorreat pels semàfors, indígenes desarrelats, teòcrates de la merda, escenògrafs de la tolerància però intèrprets del menyspreu, la traïció i la mediocritat. En fi. Realment, això ho llegeix algú?




Este articulo es parte de The Posttraumatic VOL.5 "Mas de lo Mismo". Puedes conseguirlo aqui. Y suscribirte por aqui.








Comments


bottom of page